Retrospectiva JoJo’s

Animació Articles

“JoJo’s Bizarre Adventure” (L’esborrajada aventura de JoJo) es l’adaptació del manga del mateix nom, que encara que comparteix la popularitat de Dragon Ball a la terra nipona, mai pareix haver sortit d’allà, fins fa poc. En aquest article a mode de retrospectiva analitzarem les diverses temporades de la serie i explorarem la seva manca d’èxit a occident.

La primera raó, i probablement la més òbvia es que als anys vuitanta el tercer arc del manga de JoJo’s, “Stardust Crusaders” (1993), va rebre una OVA (en llenguatge otaku: Adaptació parcial de 13 capítols de durada d’un manga, pero sense continuïtat i independent d’altres adaptacions). Quin despropòsit d’adaptació, la part del manga escollida era la més llarga de tot el publicat fins a aquell moment, per tant molt de la història va acabar tallat o transformat fins a ser irreconeixible; els dissenys de molts personatges va canviar amb l’adaptació, no es que fossin dolents, pero generà aversió per part dels fans; finalment, i probablement la raó de més pes, el doblatge a anglés era putrefacte, tal i com funcionava l’anime i el manga a l’época era, si te exit a Japó es traduïa a angles i si tenia èxit a Amèrica es traduia a altres idiomes. Per tant, com va l’adaptació va fracasar i el manga es inconmensurable en quant a longitud no va sortir molt dels EEUU.

Jonathan Joestar

El vertader éxit de JoJo’s va començar amb l’adaptació de David Productions de 2012, que al contrari que el previ intent va adaptar el principi, i en 26 capítols adaptà el primer i el segon arc del manga, “Phantom Blood” i “Battle Tendency”.

Els primers 9 capitols adapten “Phantom Blood”, aquesta es la historia de Jonathan Joestar i Dio Brando, el seu germà adoptiu, i com la seva rivalitat amenaça la vida al poble anglès del segle XIX en el que viuen, ja que en Dio adopta poders sobrenaturals després de posar-se una misteriosa màscara de pedra. Desde el principi de la serie ens adonem de que aquest es un anime diferent, entre els primers capítols ja tenim els personatges i les seves dinàmiques establertes, el conflicte i les apostes plantejades i encara queda més de la mitad de l’arc per les lluites entre el bé i el mal. La història tracta temes simples pero efectius, i els personatges son certament estereotípics, peró es enmendat gràcies a l’estil amb el que tot està realitzat, la música, el color, l’humor i en Dio, el villà de JoJo’s per exel·léncia, que juntament a l’opening energizen la série per damunt de les seves peces individuals.

Joseph Joestar

La segona part, “Battle Tendency”, es probablement la millor rebuda de tot l’adaptat fins al moment. Aquesta conta la historia de Joseph Joestar i com ha d’aturar els homes del pilar, éssers prehistòrics creadors de la màscares de pedra, una de les quals arribà a Dio anys enrere, per evitar la destrucció de la vida tal i com la coneixem. Aquest arc introdueix un dels elements característics de JoJo’s, el canvi de protagonista, época i localització amb cada arc, hem passat de Jonathan a Joseph, el seu net, de finals del segle XIX als anys 30 del segle XX i de Anglaterra a Estats Units, on viatgen a Itàlia i el nord d’Europa. Aquest arc millora el problema esencial del primer, els protagonistes, no hi ha cap problema amb en Jonathan, pero el personatge es pot descriure com moralment just i poc més, mentres la resta de protagonistes parteixen d’aquí. Per exemple Joseph es un paio divertit, bromista y un trucador, un dels seus moviments estrella es correr a la direcció contrària dels enemics. Aquesta temporada puja també tots els valors de producció, l’animació, l’art, la música i el doblatge, tot millora per entregar-nos la millor temporada de JoJo’s, segons jo.

Jotaro Kujo

La tercera part, la segona adaptació de Stardust Crusaders, alcança les dues temporades de duració, uns 48 capítols, i fou emitida entre 2014 i 2015. Aquest arc, es el mes conegut de JoJo’s, i David Productions s’assegurà de que evitarien els problemes de la primera adaptació, essent fidels al manga i creant en el procés una sèrie mastodóntica en el procés. Aquesta temporada segueix les aventures de Jotaro Kujo i el seu avi, Joseph Joestar, que juntament amb els seus amics Kakyoin, Polnareff i Avdol, recorren la meitat del mon amb la intenció d’aturar a Dio, que ha resorgit al Cairo. Els protagonistes viatgen desde Japó fins a Egipte durant la primera temporada, i la segona relata desde que arriben a Egipte fins que troben a Dio, i la seva subsequent batalla.

En aquestes temporades s’introdueixen els Stands, un concepte de la marca JoJo, que son les representacions de l’anima del seu usuari, tenen habilitats relacionades i son parescuts en quant a paleta de colors i personalitat. No tothom té un Stand, hi ha gent que els te de naixement, a altres els hi sorgeix amb el pas del temps i després es descobreix que hi ha una serie de fletxes que, si s’et claven i la teva ànima es suficientment forta, et permeten desenvolupar un Stand propi.

L’avi Joseph

Jotaro i el seu grup son els personatges més reconeixibles de JoJo, juntament amb Dio, és clar, tots tenen unes personalitats, un look i unes habilitats ben definides, a vegades. Perquè aquí ens trobem amb un dels grans problemes amb la sèrie, i es que el mangaka Hiroiko Araki fa amb la consistència el que vol, en un capítol els Stands es poden fer més petits, i al següent moment que pogués ser útil no posseeixen aquesta habilitat. I així amb tot, però no posaré més exemples, que vull evitar els spoilers, el que sí diré es que no importa si no vos recordeu de tot.

Josuke Higashikata

La quarta tirada “Diamond is Unbreakable”, comença amb l’arribada de Jotaro a un poble Japonès anomenat Morioh, amb la intenció de trobar a en Josuke, el fill fora de matrimoni de Joseph (si, l’oncle de Jotaro te 8 anys menys que ell), i també de trobar una altra fletxa capaç de formar Stands. Junts i amb ajuda de Koichi i Okuyasu, es troben i es barallen amb una plétora de personatges secundaris. Aquesta es la única temporada de JoJo que succeeix a només un poble, i la localització jugant un paper important, amb els seus propis misteris i les seves pròpies fites (fictícies), com la pedra d’Angelo, el Trattoria Trussardi o el carrer ocult de Morioh.

La quarta temporada sofreix un poc de durada, pero l’amplísim cast de personatges variopints i de situacions extranyes es suficient per mantenir l’interés. Josuke, Remi, Okuyasu, Rohan, Yukako, Tonio, segur que més d’un de ells i dels que no he mencionat t’agrada per un motiu o un altre. Aquesta part segueix la tradició dels villans carismatics amb Kira Yokishage, una espécie de broker sociópata molt vengatiu.

En general es una bona temporada, pero té molts de capitols “de relleno”, i es fa un poc llarga.

Giorno Giovanna

Amb tot aixó arribam a la data actual, 13 de març de 2019, amb 21 de 39 capítols publicats, “Golden Wind” pareix a la fi haber arribat a un públic considerable fora de Japó i els grups hardcore d’anime. Aquesta es la historia dels italians Giorno Giovanna, Bruno Bucciarati, Pannacotta Fugo, Leone Abbacchio, Narancia Ghirga i, el meu preferit per ara, Guido Mista, i de la seva pujada d’estatus en la mafia siciliana. Tot el que s’ha vist mostra una clara direcció cap al entreteniment més purament JoJo (o GioGio), les poses, els noms, la musica, el diàlog, etc. tot està com deuria.

En definitiva, JoJo’s Bizarre Adventure és, juntament amb Dragon Ball, un dels manganimes de més llarda durada, pero, al contrari que Dragon Ball, sense massa gloria fora de la seva terra natal. A la fi pareix tenir un seguiment al Oest, axí que aprofitam per recomanar-la ja que té un estil molt particular. Si no ets fan del anime, l’obsessió del autor per la cultura occidental fa que (les primeres temporades) es distancien del anime més nipó, i si t’agrada l’anime, a que estas esperant?

Post a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*